Entreu i gaudiu.
(entrevista realitzada pel diari: El Periodico de Catalunya)
-Endavant. Passi. Per aquí.
-¿I aquestes fletxes?
-Aquestes fletxes són perquè la gent segueixi el mateix recorregut. Miri, hi ha dies que això està ple i... bé, que s'ha de posar ordre.
-Ja ho veig. ¿Per on comencem?
-Comencem per aquí. Aquesta és la nau del vi. Tinc una nau del vi, una del gra, una de la forja i una que en dic la masia, que... miri, és allà, amb objectes domèstics. Tot és del segle passat; de principis del segle passat. Però bé, anem amb el vi. Miri aquesta premsa. Més de 100 anys. És... sí: una de les meves joies.
-Doncs sí, impressiona. ¿Funciona?
-No, aquesta no, però aquesta... miri, aquesta sí, aquesta que és més petita de tant en tant la faig funcionar. Cada any, de fet. Cada any.
-Una pregunta. Tot això...
I (abans de continuar, d'entrar ben endins a la nau del vi) cal entendre que el «tot» i l'«això» engloben moltes coses: centenars, probablement milers d'objectes, els que Josep Escayol ha recol·lectat durant dècades, en mercats d'antiguitats o en centenàries cases de pagès, coses que li han regalat o venut perquè a Piera i rodalies és ben coneguda la seva afició, la de col·leccionar coses antigues; coses antigues de pagesos. Que les té aquí, al Celler del Pep, als generosos baixos d'una vella casa del casc antic del poble. Un museu. O una cosa així. Encara que ell digui que no.
-Tot això necessita un manteniment, ¿no? Molt, diria jo.
-Sí, és clar. Hi ha moltes coses de fusta, i aquí hi ha humitats, o sigui que he d'estar pendent. Però vingui, seguim, vingui, li ensenyo...
-Som-hi.
-Miri, miri aquests barrils... Són per transportar vi, barrils dels que es feien servir abans, quan el vi es portava amb carros. I miri, aquesta és la meva col·lecció d'aixetes, aixetes de botes i de barrils. I això... això és una bomba de transvasament, això ja no ho té ningú, i aquí hi ha una màquina de sulfatar, i miri, totes aquestes eines són per tallar el raïm...
-Suposo que té un inventari.
-¿Inventari? No. Per això li dic que això no és un museu, això no està ni catalogat ni inventariat ni res. Això, com a molt, és una exposició privada. ¿Seguim?
-Sí. No. Esperi. Abans de seguir, ¿quant fa que existeix això?
-¿Aquest lloc? Fa 20, 25 anys, més o menys. En realitat, jo vaig comprar aquests baixos per fer negoci, jo... tenia el projecte d'instal·lar-hi un pàrquing. Al final vaig acabar llogant-lo, i quan me'l van entregar vaig pensar: «¿I si porto els trastos aquí?» Tenia el garatge ple d'aquestes coses, coses que havia recol·lectat durant anys, perquè a mi sempre m'han agradat les coses antigues, col·leccionar coses... i no només col·leccionar. ¡Per cert! Que no em descuidi d'ensenyar-li una cosa, una cosa que vaig fer jo mateix...
-¿On és?
-Allà, a la nau del gra.
-Doncs som-hi, anem-hi d'una vegada.
-Som-hi... Miri. És aquí.
-¿Què és?
-Un saler. El vaig fer quan tenia 7 anys. I en tinc 74. Imagini's. Està fet amb canya, perquè la sal no s'humitegi. I encara serveix. Observi: es gira això i per aquí surt la sal.
-I aquesta és la nau del gra.
-Sí. ¿L'hi ensenyo? Miri, l'altra joia de la corona: una màquina de segar. De les d'abans. Això ja no es fa, evidentment. I miri, tinc dalles, destrals, i això que és un esclopet, que s'usava per protegir les mans quan la gent segava. I una arpillera, i aquesta trilladora antiga, i l'enclusa, i això que és un morrió per a cavalls, i aquest per als bous. No sé, podríem estar aquí hores.
-Té raó. Abans m'ha dit que hi ha dies que això està ple. ¿Ve gaire gent?
-Doncs miri, això és una col·lecció privada, i jo no en faig cap difusió ni res per l'estil. La gent ve sobretot quan hi ha festes al poble. De fet, és aquí precisament on acaba el recorregut de les autoritats. Van de parada en parada i acaben aquí. Llavors, si mira el llibre de visites...
-¿Té llibre de visites?
-Sí. I aquí han firmat Pujol, i Montilla, i Mas... Han passat molts polítics, per aquí.
-Jo el que veig és que gairebé ja no hi cap res més. ¿Vostè segueix recollint coses?
-Exactament: aquí ja no hi cap res, i per això ja no vaig al ritme d'abans. Però si hi ha un objecte molt, molt especial, alguna cosa molt rara, doncs home, se li fa lloc. ¿Seguim? Ens falta la forja, ens falta la masia...
Resalti informació important o anuncis de text como aquest.
Els nostres usuaris
Aquí pots descriure un usuari típic y per què aquest projecte és important per a ells. Això motiva als visitants per a què tornin ala seva pàgina web.